Back Violant de Bar AN Jolanda z Baru Czech Violante von Bar German Γιολάντα του Μπαρ Greek Violant of Bar English Violante de Bar Spanish Violante Barrekoa Basque Yolande de Bar French Iolanda de Bar Galician Bar Jolán aragóniai királyné Hungarian
_-_Monastery_of_Poblet_-_Catalonia_2014.JPG)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1365 (Gregorià) valor desconegut |
| Mort | 13 agost 1431 (Gregorià) (65/66 anys) Barcelona |
| Sepultura | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Reina consort d'Aragó (1387–1396) |
| Família | Casa de Scarpone |
| Cònjuge | Joan el Caçador (1384 (Gregorià)–) |
| Fills | Violant d'Aragó |
| Pares | Robert I de Bar i Maria de França |
| Germans | Enric de Bar Eduard III de Bar Lluís II de Bar Joan de Bar Maria de Bar Violant de Bar Bonna de Bar Joana de Bar Felip de Bar |
 | |
 | |
Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431)[1] fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).[2][3] Fou la segona esposa del rei d'Aragó Joan I el Caçador. Violant és la forma en què, en la historiografia catalana dels últims segles, ha quedat fixat el nom medieval Iolant (o Yolant).
La seva cort, en què s'envoltà de músics, trobadors i escriptors, va constituir un centre cultural des del qual impulsà la creació literària i la llengua catalana. Hi coincidiren alguns dels autors catalano-aragonesos més rellevants del moment: Bernat Metge, que fou el seu secretari, Vicent Ferrer i Antoni Canals, entre els seus confessors, i Francesc Eiximenis. Se'n pot dir que és la primera reina de qui es conserva una correspondència literària.[3]
- ↑ Duran i Cañameras, Fèlix «Margarida de Prades (III)». Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics. Institut d'Estudis Catalans, 2005, pàg. 33-36.
- ↑ Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 125139 [Consulta: 13 maig 2013]. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 Varela Rodríguez, Mª Elisa. «Moments històrics de les dones a Catalunya. La cultura a la cort: Violant De Bar». Biblioteca Virtual de Investigación Duoda. Universitat de Barcelona, 08-02-2017. [Consulta: 10 maig 2021].